COM ANYORAR ALLÒ QUE SEMPRE TORNA?
Abans que pronunciés la paraula, tu ja l'havies sentida.
Abans que naixés en mi la ràbia, tu ja coneixies d'on venia.
Com tu, no n'he tingut cap altre amic igual.
Ens coneixíem com espais infinits.
Les nostres ànimes parlaven, els nostres cervells es miraven, i junts érem un equip.
No em manques, perquè estàs en mi.
Com es pot enyorar allò que sempre torna?
Vam recórrer junts un llarg camí, ple d'emocions diverses, de rialles, de silencis, de lluites i de retrobaments.
Perquè, què és la vida sinó un mirall i moltes cares?
I entre totes elles, amic meu, sempre hi haurà la teva.
💫💫💫
Al meu amic Pere. Sempre amb mi amic meu. Autor
ResponderEliminarGràcies per tanta comprensió, Gerard. Per tanta generositat, per tant perdó, per tant d'amor... Sempre hi serà...
ResponderEliminarÉs molt bonic.Sigui on sigui ja ho deu haver llegit
ResponderEliminar