ALBERT I ANDREA

Albert i Andrea

Dos camins que un dia es creuaren,

com estrelles en una mateixa constel·lació.

Sense pressa, sense estridències,

l’amor es va teixir en cada ocasió.

Tu, Andrea, brisa suau del nord,

amb la llum als ulls i l’ànima oberta.

Tu, Albert, força de mar i terra,

cor noble que estima amb veu sincera.

Avui prometeu allò que el cor ja sabia,

que junts sou llars, somnis i horitzó,

que el temps no és pressa, sinó camí,

i l’amor, l’essència d’aquesta promesa.

Que la vida us regali dies de sol,

dies de pluja que us ensenyin a ballar,

i cada petjada d’aquest nou viatge

sigui un vers que escriviu plegats.

---

Albert y Andrea

Dos caminos que un día se cruzaron,

como estrellas en una misma constelación.

Sin prisas, sin estridencias,

el amor se tejió en cada ocasión.

Tú, Andrea, brisa suave del norte,

con luz en los ojos y alma despierta.

Tú, Albert, la fuerza del mar y la tierra,

corazón noble que ama sin puertas.

Hoy prometéis lo que el alma ya sabía,

que juntos sois hogar, sueños y sol,

que el tiempo no corre, sino camina,

y el amor es la esencia de esta promesa.

Que la vida os regale días de sol,

días de lluvia para aprender a bailar,

y cada huella de este nuevo viaje

sea un verso que escribáis al andar.