EMMANUEL.

Avui en fas vint.

Una guspira en l’eternitat.

Un instant breu,

però ple.

Sencer.

Com tu.

Ja ets foc.

Un foc que no crema,

però encén.

Que no arrasa,

però desperta cors adormits.

Tens noblesa.

I tens principis.

Bondat que no es ven,

tossuderia que no es doblega.

Seràs advocat.

Però per mi, Emmanuel,

ja ho ets.

Advocat dels justos.

Advocat del poble.

Advocat de la veritat que no fa soroll,

però ressona dins l’ànima.

Vaig prometre al teu pare que et cuidaria.

I la promesa…

s’ha convertit en pau.

Perquè et veig créixer,

i en el teu camí hi veig esperança.

Camines dret.

Camines net.

I no hi ha dia

que no pensi:

quina sort tenir-te a la vora.