GERARDFOZ BOSCH "L'ANIMA EN VERSOS"

Sóc paraules i expressions, Visc dintre teu. Puc portar te a llocs on mai has estat. Pots ser un pirata o viatgar a la lluna. Viure aventures cada cop que m'ulleges.  Et puc ensenyar coses que no saps Fer-te més savi i aprendre moltes coses noves. Contra més vens a mi Mes experiència aconsegueixes. Jo no em canso mai I sóc molt feliç quan vens a veure'm

Ell està mort. Respira, camina, veu i escolta. Però l'han matat. S'ha apoderat d'ell la desídia. Es esclau dels seus pensaments I està lligant amb cadenes  Que l'impedeixen moure's amb llibertat. La seva ment s'ha aturat. Esclafada incapaç de veure Torturat de diverses maneres. Enterrat perquè li manca vida. Camina com un mort vivent L'ànima és dissol en pensaments tòxics formant bucles. D'ell no queda ni el record Perquè ha deixat de tindre fe amb la seva salvació. Jo me'l miro. I pateixo. Sóc cristià tinc les eines. Se les vull deixar  Però les rebutja. I penso en com era i en com està. Ell voldria morir-se, desaparèixer. Desvaría i culpa tothom  La seva vida són ombres Que es passejant apartant d'ell la llum del sol. Les tenebres cobreixen el seu cor  Impedeixen que sigui lliure I cada cop ho veu tot més fosc.  Fins que ell mateix s'ha fet foscor. Jo li parlo de Déu. De com m'ajuda, m'allibera del esclavatge. De com sento llum al m...

Entre como lo hace la brisa Silenciosamente De forma educada Y hallé en tu rostro Mil maneras distintas de expresar tu belleza. Me encuentro desnudo en tu presencia, Sorprendido y admirado Soñando despierto Sintiendo que te tengo cerca. Me pierdo en tu mirada Y descanso en la perfección de tus labios. Como un niño que por primera vez Siente mariposas en su estómago. Invadido por palabras que intentan describir emociones y profundizando Más allá de lo que alcanzó a ver en tí. Lo habrás oído tantas veces Y todas ciertas Eres bella. Atractiva y cautivadora  Aunque siento como me hablas sin decirme nada Y me preguntás ¿Que ves más allá de mi belleza? Veo a una joven decidida  Fuerte y a la vez tierna Que se afirma consciente de sí misma  Que duda y llora Que ama y busca Y a veces se sienta en un parque Bajo la sombra de los árboles....y sueña.

Quan l'orgull s'imposa a la raó.  On la religió és un impediment per entendre'ns Quan impera la ira i l'enuig es manifesta més enllà de la reserca dels drets humans Es temps de GUERRA. Qui va inventar les fronteres? Qui ens posa en mans de deseprensius que rebutgen la comunió entre persones Més enllà del seu color de les seves creences i de la seva falta de lletres? Quan un innocent more sempre hi haurà qui el vengi. I la roda no farà més que engrandir-se. En mans de qui em deixa't les nostres vides? Amb la dels homes les hem deixades. L'home és l'únic animal capaç de autodestruir-se per cobdícia de més terres  Com els gossos que porten un xip per si es perden. Van pel món fent enemics en ves de arribar a compendres.  I culpem a Déu Culpem a Déu per les nostres decisions. O encara pitjor el posem com a escusa per iniciar guerres.  Quan ell busca la germanor entre tots els habitants de la terra. No estem destinitats ni creats per odiarnos. Estem creats per es...

Jo tenia una germana que em portava de passeig Que era preciosa i tenia els ulls verds. Jo tenia una germana que molt jove ens va deixar, Tenia dues criatures i un marit molt trempat. Jo tenia una germana que els tenia a tots enamorats. Sempre reia però a voltes També es sabia emprenyar . Jo tenia una germana que em sabia escoltar Amb ella em mirava películas i parlava dels meus mal de caps. Jo tenia una germana la més gran dels meus germans. Es deia Cristina i la vida ens la va robar. Era rosa i enèrgica Polida a matar No parava quieta sempre tenia quelcom que fer  Era un no parar . Tenia moltes amigues Però un gran amic que era el nostre cosí Joan. Semblaven inseparables. Fins el dia com avui que se'n va anar . Vull imaginar-me que sempre serà jove Pensar que mentre visqui ella existirà I no hagut ni un sol dia  En que amb ella no hagi pensat.

Tu em vas fer sentir estimat em vas ensenyar que és l'amor autèntic. Vas ser la meva millor amiga , l'única em qui podia expresarme lliurament,  com la meva poesía, en tu evocava tots els meus sentiments. Mama potser no t'ho vaig dir prou vegades. Però t'estimaba.  Eres la força que m'unia a la vida. La veu afable. Qui em reconfortava. Sempre has estat la primera La mestressa del meu cor  I em pregunto recordant si t'ho vaig dir prou vegades. Recordo un adolescent Rebel, tossut, impulsiu però noble. Sincer. Molt perdut . Avui és vingut a mi mamá. Com el despertar del sol que ens escalfa i ilumina. I volia honrarte. Volia expressar un cop més La gran dona què va ser la meva mare  I cridar ho ben fort als cuatre vents . Estic viu escrivint aquesta prosa en nom teu estimada Rosa perquè el teu amor em va sostindre. Jo volia morir i no m'estimava ni a mi, ni molt menys la vida . Em sentia desorientat. Incomprès, com tots els joves que han existit i ex...

¡Llora mi alma y grita mi corazón indignado! Clamando justícia. ¡No te me mueras ... No te me vayas alma mía ! Se detuvo el tiempo ¡Romped todos los relojes! Que no canten los pájaros Y se haga el silencio  Porque mi alma duele Porque me lo han matado  Porque... ¡ me lo han quitado! Grita de rabia hierve la sangre Esparciada en Campoclaro Sonaban los disparos y la sangre de las navajas heria la tierra. Hasta al mismo Dios le llegaron los llantos de las familias que perdieron a sus seres amados. Dientes apretados miradas inyectadas en sangre Corazones nobles dieron su vida por un amor truncado. Hombres sin honor tienen el alma envenenada y oscuro su corazón. Porque asesinaron sin sentido Al hombre digno  Al Chanché Antonio. Gritan las mujeres y lloran los hijos La família està de luto Però unida como un solo cuerpo Unida por amor y puro sentimiento . Las guitarras que sonaban alegres tienen rotas sus cuerdas. Las voces callaron Las palmas fueron silenciadas...

Eternament inmortalitzats amb aquesta fotografia: Un avi i la seva néta. La filla del meu germà i la meva germana política. La meva neboda i la portadora del nostre cognom. Foz. Mireu la complicitat implícita. Com s'estimen i com s'entenen. Em pregunto recordant ¿Que es dirien? A cops un esguard parla per si mateix i ens explica tota una vida . No era perfecte, era humà i era noble. Era estimat i a cops un volia engegal a fer punyetes. Era savi.  Coneixia molt bé el mon I els seus consells eren bons Encara que no sempre els seguían. Aragonés de neixement, ciutadà del món de tota la vida. Ens inculcar valors, bondad i noblesa. També hi havia cops que amb un l'encenia.  Quan era petit em semblava un gegant.  Amb el temps i més ara  Sí, era un gegant: Amb les seves imperfeccions, amb la seva tossuderia  era l home més noble de cor que hagi vist en tota la meva vida. Junt amb una dona admirable i tendra Preciosa i la que ens va ensenyar ha estimar Ens va...

El primer que faig quan m'aixeco,  es pensar amb la teva grandesa.  Beneït sigui el teu nom. Quan surto al balcó i aixeco la mirada al cel que tu has creat,  em dic ¡Quanta riquesa observen els meus ulls!. Beneït sigui el teu nom. Quan reflexiono es amb l'esguard de la teva mirada Miro com era i em veig com sóc ara: Sento una tranquilitat, que no sentía. Sento una protecció,que m'era desconeguda I una certesa absoluta feta de confiança i seguretat m'envolta. I allí estàs tu. Com una llum molt blanca Com els somriures de la mainada. Beneït sigui el teu nom. Beneït siguin les teves obres La mà que ens guia El guerrer que ens defensa De tot el mal que ens envolta . Beneït siguin els teus projectes Per un món que s'ha esmicola. On les ombres volen apagar-te, però no poden  Tinc amb tu l'amor autèntic. La força que m'envalentona La guia del camí dreuter La seguretat de tindret. Also la meva veu i crido amb força Beneït sigui el teu nom Beneït sigui la...

Perdóname ,porque soy humano. Perdóname, porque ni siquiera soy digno de tu gracia. Perdóname, porque no cumplo con tus preceptos, ni con tus leyes,  y no sigo siempre el camino santo. Soy débil y no puedo con mis propias fuerzas sostener el peso de todas mis cargas. No soy constante y me equivoco, a veces, sabiéndolo, lo que lo hace imperdonable. Me siento avergonzado: Porque por mucho que lo intento;caigo. Y me cuesta levantarme, Y me quedo callado, Y tengo miedo a perderte A ser tebio,  a que me aborrezcas  A que no me quieras Y te lleves contigo tu espíritu dejándome desamparado. Sin ti no soy nada Sin ti nada tengo Sin ti no puedo imaginarme Porque se que aún imperfecto me sigues amando. Porque tu amor es para siempre y sigues conmigo moldeandome. Mi tristeza no es amarga,pues me educa. Me enseña tu magnificencia Me muestra una nueva enseñanza. Y se que mi miedo es infundado. Porque tú me quieres con todos mis defectos. Y yo te alabo Te temo con respeto Me duele hace...

Corrosiva y letal; Tanto para el que la siente, Como para el que la recibe. Ata al que la envía a su prójimo Bajo un peso mortal y asesino. Te despoja del agradecimiento, Volviéndote tóxico e insatisfecho. Te llena de mentiras Todo pensamiento, La acompaña la ira y los celos. Ve enemigos por todas partes y la soberbia te engaña Pues te crees superior a todos cuanto te rodean. Siendo un miserable y obviando la realidad. Mata toda pureza Todo cariño. Te esclaviza y te doblega Convirtiéndote en un monstruo.

Te fuistes,  más tu recuerdo permanecerá vivo  mientras tengamos memoria Y podamos recordarte . Tu alegria llenó nuestras vidas. Eras y serás siempre parte de nuestra familia. Los hombres no son capaces de mostrar un amor tan grande y desinteresado. Ese vínculo entre animal y humano Trasciende lo entendible. Quien tuvo lo entenderá Y sabrá de lo que hablo. Mi querido Milo te conocí este verano Venías de la tierra de Shakespeare; Él escribía versos inmortales, Tu los escribiste en nuestras almas. Con una mirada Un gesto  Una simple anècdota. Vino tu hora, sorprendiéndonos. Muy pronto fue tu partida A ese cielo azul donde siempre serás joven Donde correrás libre eternamente. Esperando la llegada de tus familiares,  pacientemente Porque en el cielo el tiempo no existe ; no hay angustia Ni impaciència. Cuando lejos en este mundo mortal les llegue la hora Sabran al cerrar los ojos Que al abrirlos volverán a verte.... Pero pasarán muchos años terrenales y aún así Seguirás ...